Segons recull el propi Estatut de Catalunya:
Títol II. De les Institucions
Capítol I. El Parlament
Article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític.
3. El Parlament és inviolable.
 
Segons els articles mencionats, el Parlament és inviolable i representa el poble de Catalunya. No obstant, al llarg dels últims anys s’ha fet palès que aquests articles no són respectats. L’estat espanyol ha demostrat en repetides ocasions que no dóna cap mena de valor a les nostres institucions, menystenint nombroses iniciatives legislatives sorgides d’aquesta cambra (l’última d’elles, una part de la llei catalana que pretenia regular el preu del lloguer, tot i que se’n poden trobar molts més exemples).
L’estat espanyol no tan sols no mostra respecte envers la sobirania del Parlament de Catalunya i el que aquesta institució representa com a tal, sinó que hi actua en contra.
Al llarg dels darrers anys, hem observat com l’estat espanyol feia ús del sistema judicial (clarament polititzat i allunyat de la separació de poders i la imparcialitat) com a eina de repressió. Hem contemplat inhabilitacions de Presidents que van ser investits pel nostre Parlament de manera democràtica i legítima, retirades d’escons, persecucions judicials de membres de la mesa i,  fins i tot, la prohibició de certs temes de debat en aquesta cambra representativa, on tothom s’hauria de poder expressar lliurement. 
De fet, recentment s’ha pogut corroborar que s’han usat eines d’espionatge envers polítics i activistes independentistes tan sols pel fet d’expressar el seu suport a aquesta causa política de manera absolutament pacífica. És a dir, tan sols per pensar com pensen. Fet que, evidentment, seria impensable que succeís a qualsevol democràcia.
Tampoc podem passar per alt que, l’any 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va fer pública una sentència sobre l’Estatut de Catalunya del 2006, en la qual s’anul·laven 14 articles i se’n reinterpretaven 27 més. Cal recordar que, aquest Estatut, havia estat prèviament aprovat pel Parlament i ratificat pels catalans en referèndum.
L’estat espanyol usa el sistema judicial per silenciar la voluntat d’un poble, per reprimir persones que defensen idees de forma pacífica i democràtica i per anul•lar qualsevol iniciativa sortida del propi Parlament, ens sobirà del poble català.
Tot plegat és una demostració de la manca de respecte per part de l’estat espanyol a la sobirania del Parlament de Catalunya i a la voluntat del seu poble i, per tant, de la manca de respecte a l’articulat mencionat en l’inici d’aquest apartat. 
Entenem que les decisions que afecten el nostre territori han de ser preses única i exclusivament pel Parlament de Catalunya, donada la seva condició d’òrgan sobirà del poble català.
Per aquest motiu, i considerant que la declaració d’independència aprovada per aquest parlament és vigent fins a dia d’avui, ja que cap òrgan institucional competent n’ha derogat la seva validesa, exigim l’aixecament de la suspensió de la declaració d’independència de la República Catalana, per tal que aquest Parlament pugui exercir les seves funcions en el seu ple dret.
Finalment, ens veiem amb el deure moral de recordar que Espanya és un dels països que han ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. El text en qüestió, va ser aprovat en l'Assemblea General de les Nacions Unides el dia 16 de desembre de 1966, i va entrar en vigor el 23 de març de 1976. Espanya va publicar el text definitiu de la resolució al BOE el dia 30 d'abril de 1976. En aquest pacte internacional, s’especifica clarament que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i que els estats que subscriuen l’acord, no tan sols han de promoure aquest dret fonamental, sinó que l’han de respectar democràticament, conforme les disposicions de la Carta Internacional dels Drets Humans (CNU 1945).
Seguint aquests dos importants textos legals, l'autodeterminació és un dret jurídicament vinculant aplicable a tots els estats membres de les Nacions Unides, inclosa Espanya. Des del punt de vista jurídic, i com a país signatari d’aquests textos legals, Espanya hauria de promoure, acceptar i desenvolupar el dret a l'autodeterminació.
Les promotores de la iniciativa creiem que aquesta ILP representa la veritable voluntat del poble, fet que es va demostrar amb escreix quan milers de ciutadans van defensar les urnes amb els seus propis cossos durant la jornada de celebració del referèndum, l’1 d’octubre de 2017.